La fisioteràpia és una disciplina de la salut que ofereix una alternativa terapèutica no farmacològica, per pal·liar símptomes de múltiples malalties, tant agudes com cròniques, a través del seu ampli ventall de tècniques i recursos de què disposa.

La fisioteràpia esportiva és una especialització de la fisioteràpia que va dirigida a totes aquelles persones que realitzen una pràctica esportiva de forma regular, ja sigui dins d’una pràctica bàsica, amateur, d’elit o per mantenir-se en un bon estat de forma / salut.

En aquest cas, la funció del fisioterapeuta esportiu, serà l’aplicació del tractament mitjançant agents físics, com la electroteràpia, crioteràpia (fred), termoteràpia (calor), la teràpia manual, la hidroteràpia, els exercicis terapèutics i / o diferents tècniques específiques, per centrar els seus objectius exclusivament en la recuperació i readaptació de l’esportista lesionat.

Així mateix el fisioterapeuta esportiu ha de tenir els coneixements tant anatòmics, fisiològics com ànec-mecànics de la lesió esportiva. Sobre aquesta entitat lesional realitzarà, a partir d’un diagnòstic mèdic, un protocol i un pla de tractament totalment personalitzat.

Destacar i recalcar la importància que té per al fisioterapeuta, incidir en la prevenció de les lesions de l’esportista creant un protocol de tractament personalitzat així com un tractament específic pre-competició i immediatament post-competició.

Actualment, el fisioterapeuta esportiu està integrat dins de la plantilla tècnica de clubs i equips esportius, així com pavellons, piscines, gimnasos i centres privats d’exercici lliure.

El fisioterapeuta esportiu ha de recuperar la funcionalitat de l’esportista accelerant els processos biològics de recuperació de la lesió, limitant en el menor temps possible, el seu entrenament i vetllant perquè es reincorpori amb les majors garanties d’èxit.

TRATAMIENTO DE LA LESIÓN

En moltes ocasions aquest pas es podria haver evitat si haguéssim fet una correcta prevenció i dut a terme altres pautes importants (d’entrenament, nutrició, …). Normalment aquestes lesions es produeixen per diversos factors com una mala planificació dels entrenaments, ús de males tècniques, per dèficit d’exercicis d’enfortiment muscular, per sobrecàrregues addicionals del sobre-exercici, realització incorrecta d’estiraments, nutrició inadequada …

Objetivos del tratamiento de las lesiones:

  • Tractar les lesions pròpies de cada esport.
  • Disminuir les possibles recaigudes de la lesió.
  • Marcar unes pautes de conducta per facilitar la recuperació.
  • Accelerar al màxim els processos biològics de reparació de la lesió.
  • Recuperar la major funcionalitat del segment afectat en el menor temps possible.
  • Readaptar l’esforç de l’esportista per facilitar la seva tornada als entrenaments.
  • Aconseguir compromís entre esportista-fisioteràpia per optimitzar l’eficàcia del tractament millorant la iniciativa, per part de l’esportista, d’aconseguir els seus objectius de recuperació.

Tipus de Tractaments més comuns:

  • Lesions tendinoses o tendinopaties (tenosinovitis, tendinitis, tendinosis)
  • Lesions musculars (trencament fibril·lars, elongacions, contractures, sobrecàrregues, contusions, …).
  • Lesions articulars (meniscopaties, capsulitis, artritis traumàtiques, inestabilitats). · Osteopatia de pubis.
  • Lesions dels maneguets rotadors d’espatlla.
  • Lesions lligamentoses (esquinços, distensions, luxacions i subluxacions articulars, …) Lesions lligamentoses (esquinços, distensions, luxacions i subluxacions articulars, …).
  • Embenats funcionals (embenats neuromusculars o Kinesiotaping).
  • Massatge de descàrrega.
  • Recuperació postoperatòria d’intervencions quirúrgiques.
  • Massatge esportiu (pre i post competició).
  • Reeducació a l’esforç.
  • Tècniques per millorar el rendiment esportiu (treballs excèntrics, propioceptius, d’equilibri, coordinatius, pliomètrics ….).
  • Valoració perimetral i antropomètrica de l’esportista.

Objectius de la fisioteràpia esportiva

  • DIVULGACIÓ

    Assessorant a la població esportiva i a els professionals relacionats amb ella, portant a Terme Actuacions que contribueixin a Millorar els condiciones de prevenció de la lesions de l’esportista.

  • PREVENCIÓ

    Estant alerta per evitar, en la mesura del possible, tots aquells factors que puguin fer aparèixer lesions produïdes per pràctiques esportives en general i les pròpies de cada esport en particular, lesions associades i / o, seqüeles de la lesió primària i els seus possibles recaigudes .

  • RECUPERACIÓ

    Tractant les lesions produïdes, les lesions associades i les recaigudes que poguessin aparèixer, procurant adaptar l’esportista a la seva pràctica esportiva en el mínim temps possible.

  • READAPTACIÓ

    Després de la fase de recuperació, el fisioterapeuta esportiu posarà tots els coneixements al seu abast per aconseguir que l’esportista comenci la seva pràctica esportiva en les condicions físiques més adequades, i el més semblant possible a les que presentava abans de la lesió.

  • DOCENCIA

    Accions formatives per a millorar els coneixements sobre la fisioteràpia esportiva.

  • INVESTIGACIÓ

    Realitzant estudis de camp que contribueixin a ampliar i perfeccionar coneixements sobre la fisioteràpia esportiva.

Tipus de tècniques més utilitzades en fisioteràpia esportiva:

  • Massoteràpia (de descàrrega, descontracturant, relaxant, terapèutica)
  • Electroteràpia (analgèsica, excitomotora i relaxant)
  • Termoteràpia superficial (Infraroig, “cold pack”)
  • Termoteràpia profunda (ultrasons, microones, làser)
  • Crioteràpia (gel, esprai de fred)
  • Embenats funcionals (taping)
  • Kinesiotaping 
  • Punció Seca
  • Tècniques d’energia muscular
  • Estiraments (actius, passius, assistits)
  • Neurodinamia 

Pin It on Pinterest